Un dia abans de la competició viatge a la població de la prova (Alacant) per allotjar-me en un hotel, ja que la distancia sprint en la qual jo participava començava a les 9:00 h. del diumenge. Una estància curta però agradable al mateix temps, el dia de la prova em desperte un poc confús ja que eren les 7:00 h. d’un diumenge i estava en ull lloc diferent a ma casa.
Els preparatius continuen… En nervis com era d’esperar i amb ganes de debutar. Aplegue al lloc de meta on ja hi havien uns quants participants, però jo a la meua, a provar la bici un poc ja que el últim entrene amb bici vaig tindre una xicoteta caiguda, després deixe la bici en boxes i tot preparat, i comence a calfar trotant un poquet. Per fí són les 9:00 i comença la prova, els primers quilometres de carrera a peu els faig a bon ritme i en unes bones sensacions, després en la bici continue apretant i anat més ràpid que en els entrenes, però cap els últims quilometres note unes sensacions estranyes als bessons que hem fan no poder continuar com volia, el cos estava bé, però tenia por d’apretar i de no poder acabar la prova per una forta punxà en el bessó o algo per l’estil. A continuació pase a l’últim sector de carrera a peu, que el faig en progressió, encara que no con m’espera, també per por d’alguna molèstia forta al bessó.
Finalment, acabe la prova en un bon temps de 1h 3′ 33» quedant el 6º de la categoria de 15-19 anys i el 56º de la general, d’una participació de 229 duatletes. En tot cas, m’he quede amb la «espineta» d’apretar al final per a la següent prova, que encara nose quant serà. Tot i això, hem quede amb una boníssima experiència, en la qual he disfrutat de l’esport per un entorn costaner com la platja d’Alacant, i donar les gracies a una bona organització del Duatló BICO Alacant.
El dia no acabava ací, al migdia mentre dinava vaig rebre una trista notícia, al principi no m’ho creia, un gran amic que havia conegut en els últims anys havia faltat fent el que a ell més li agradava jugar a futbol, continue sense poder creure-meu, era una gran persona en la qual havíem compartit moments jugant a futbol i algun campionat en les 12 hores de futbet a l’estiu, i com no, divertides festes en els nostres pobles. Una abraçada per a la família en aquesta situació tant dura.
La vida és aixina de injusta, i ens ha donat una prova molt dura massa pronter. El meu debut en duatló li’l dedique a aquella gran persona, que segur que li havera encantat saber el meu resultat. Óscar Martínez Juan descansa en pau.
Club Triatló 3 Reptes l´Olleria 