Després de començar i finalitzar la meua minitemporada de triatló de 2014, vaig participar la setmana passada a un taller de Total Immersion amb Joseba Cercas, un entrenador basc que ensenya aquest mètode a tot arreu. Quasi dos anys he estat esperant per a coincidir amb ell i poder participar en un dels seues tallers, ja que no sempre té la acollida volguda. Junt a 4 nadadors més, de diverses motivacions i edats (de 42 a 72 anys), algun amb una minusvalia i tot, ens ajuntem per començar un curs de natació que ha canviat el nostre concepte de natació totalment. Total Immersion es ún mètode revolucionari d’ensenyar la natació de forma que es transforma en una natació tradicional física i de remar amb peus i cames, on el desgast físic és important a una natació relaxada, veloç i elegant. Tradicionalment ens han ensenyat a menejar braços i cames; a estirar el braç i donar patada de 4 o 6 cicles. Hem fet centenars d’exercicis esgotadors de tables, ens han dit que no entrem bé el braç però mai ens han ensenyat com corregir-ho bé. Aquest taller intensiu (he nadat divendres, dissabte i diumenge) ens han ensenyat un concepte de natació distint, que no té que veure amb els altres mètodes. És car (380 €) però la diferència fonamental és que en unes poques hores millores la teua tècnica enormement i la teua eficiència energètica, en especial en un esport de resistència que hem d’estalviar energia. Els pitjors nadadors, els més “patosos” són els que més milloren, encara que els que tenim major experiència i natació més ràpida, noten una millora d’eficiència energètica i major elegància que no té comparació.
El curs comença amb una exposició teòrica del mètode i on per primera vegada s’introdueix el terme “equilibri”, quan mai s’utilitza esta paraula en natació tradicional. Posteriorment ens graben la nostra natació, tal com la fem des de sempre, abans de qualsevol exercici. Una càmera aèria i una submergida graben el nostre estil i és analitzat individualment. Passem a una sèrie d’exercicis on simplement col·locant una mà ens desllacem per l’aigua, sense cap esforç. Comencem a notar l’aigua, a sentir l’aigua, a tenir un equilibri sense donar patades. Encara no ens han ensenyat res i notem com sense respirar durant tot el trajecte de la piscina, avancem sense respirar menejant braços i sense sensació d’ofegament. Aprenem l’equilibri, aprenem com col·locant els braços en determinada posició, els nostres peus floten sense menejar-se. Adopten una posició elevada i flotem. Tot està en conservar la posició del quadrant inferior, en mantenir la posició d’un braç avançat i l’altra com si estigués a punt de donar una estocada de matador de bous (no m’agraden els bous però és la millor definició que he aconseguit). Després Joseba ens ensenya a com corregir el defecte d’entrar amb el braç recte (després de l’accident, no havia forma que corregirà este defecte amb el braç esquerre) Joseba ens ensenya a flexionar el colze i entrar el colze on la mà ha passat. Ens ensenya quins moviments nostres fan que ens afonem, quin ocasionen un desequilibri i com hem d’evitar-ho. Però devem fer constants exercicis per corregir vicis i concentrar-nos en que estos nous moviments segueixen sent més automàtics. Prompte notem els progressos respecte al primer dia. Visionem els nostres progressos i notem com cada vegada, diferents nadadors ens pareixem més en el nostre estil.
L’últim dia ens ensenyen a entrenar amb un dispositiu submergible que ens ajuda a marcar el ritme. A cada braçada, hem d’entrar un braç. Es pot modificar el ritme. Comencem a treballar de major freqüència a menor i de menor a major. Contem les braçades. En este exercici ens demostren que per a guanyar velocitat, hem de millorar i estirar la braçada, ja que si augmentem numero de braçades, no augmentem velocitat. Ha d’existir un equilibri entre el número de braçades i la freqüència. Si disminuïm número de braçades i disminuïm frequencia, som més eficaços fins que arriba un punt en que no hi ha progrés. Si augmentem número de braçades i augmentem freqüència, no obtenim un benefici. Hem de trobar el punt en el que amb una freqüència de braçada còmoda, el número de braçades serà el menor possible. Exemple: en una freqüència de 1 s 40 centèsimes, obtenia 9 a 10 braçades (la meua freqüència anterior era de 17 braçades). Si augmentava la freqüència a 1:20 s, aconseguia 11 braçades, si augmentava a 0:9 s, aconseguia fer 12 braçades, per tant, l’eficàcia era menor. Per contra, si allargava la freqüència a 1:60, aconseguia 9 braçades.
Finalment, visualitzem els últims vídeos i veiem els nostres progressos. És increïble com Miguel, un senyor de 72 anys que encara fa triatlons, es meneja com un nadador expert quan abans pareixia un sac de plom. Quan mire el video de la meua intervenció, note com em desllace per l’aigua com si fora un professional, corregint el defecte del braç esquerre i coordinant millor la meua patada. La sensació de que he guanyat velocitat és notable, al igual que la sensació de no utilitzar força bruta. El cicle de cames és soles de 2 patades, és a dir, una patada per moviment de braç.
Junts comentem les bondats des mètodes i parlem de les crítiques al mètode. Molts critiquen que no és el mètode dels campions, que perquè els professionals no naden així, però Joseba ens ensenya uns vídeos de Michael Phelps, de Sun Yan, campió mundial de 1500 m. Observem que el tipus de natació és molt paregut al que estem aprenent. També ens ensenya un video de la final 100 m de relleus dels jocs olímpics de Peking (crec recordar) ón l’equip nord-americà s’imposa als francesos. Estudiem com l’últim nadador d’Estats Units manté el quadrant inferior millor i amb menor número de braçades s’imposa al francès, que anava en posició avançada. El francès lluita amb més braçades per a que no l’avance el nord-americà però finalment s’imposa aquest últim. I això no ha sap el francès? Joseba contesta que segurament sense la pressió de tenir el nadador nord-americà en una competició com aquesta és difícil concentrar-se i més a un brutal ritme de braçada de 0:58 s!
Joseba també ens explica que alguns entrenadors són molts crítics amb el mètode i ho veuen com una amenaça, com un estil lent (la percepció que se té quan es veu a la persona nadant per fora és d’una natació lenta i relaxada). Joseba ens explica que no pot ser molt lent quan l’inventor del mètode, Terry Laughlin, té el record de la milla en USA per a la seua categoria (és un senyor de més de 60 anys!).
En fi, ha sigut una experiència molt bona i ara gaudiré més perfeccionant la tècnica, ja que Joseba ens ha ensenyat quins exercicis devem fer per corregir-nos i millorar.
Erik Galdames
Club Triatló 3 Reptes l´Olleria 