Archivo del Autor: Àngel Such Sanz

Acerca de Àngel Such Sanz

Amb ganes de fer trails i triatlons, de passar-ho bé, d'estar amb la família i els amics

El quart Repte

El projecte de 3Reptes va creixent i madurant. Així, els fruits van donant llavor, i 3Reptes va engegant nous projectes. En aquesta ocasió, estem contentíssims d’anunciar que ja tenim un nou repte davant: I Duatló Cross l’Alqueria de les Olles. Sí, com ho sents.
El 14/9/2014 a les 10:00 tindrà lloc el primer duatló que es fa en l’Olleria. Es tracta d’una prova que hem preparat amb molta cura, buscant el recorregut més reptador possible, buscant vistes increïbles sobre la Costera i la Vall d’Albaida, correns pels llocs més històrics d’Olleria..
Si t’agrades els reptes esportius, este és el teu. Te l’hem preparat a consciència.
Que no t’ho conten i participa.
Inscripcions ací
Esteu atents que anirem informant de totes les novetats.

Xarrada molt especial sobre paratriatló

En 3Reptes hui tenim el plaer i l’honor de presentar un xarrada especial, en què els amics d’Avant el Cantero de Letur, triatló i paratriatló ens explicaran una història d’il·lusió, motivació, integració i superació a través de l’esport. Ens explicaran com els seus membres són capaços de somiar, de lluitar pels seus somnis i de tombar totes les barreres que se’ls fiquen al davant, gràcies a l’esforç i la il·lusió sense fi que tenen. Veurem com l’esport pot ser una gran eina d’integració social.

Vos esperem al Pavelló la Solana el proper dissabte dia 21 de juny a les 20:00 per veure atendre la xarrada

Deporte adaptado y motivaciones adaptadas

1384449820_extras_noticia_foton_7_1

A càrrec d’Avant el Cantero de Letur, triatló i paratriatló

Póster Deporte adaptado y motivaciones adaptadas

No parem

Este cap de setmana 3Reptes estarà en els 10k nocturns de Gandia, en el trail de Banyeres i en el triatló olímpic de Xàbia. Ens correrem tota la geografia. Sort a tots. 3Reptes per sotmetre’ls a tots

Estem d’enhorabona

Si, 3Reptes està d’enhorabona.

El cap de setmana passat vam estar presents en diverses competicions: e27 Volta a Peu de l’Alcúdia, en el VII duatló de Guadassuar i en el Triatló Olimpic d’Oropesa.

3r

Tots vam poder acabar les nostres proves, respectives però volem destacar la participació de Desa en el VII Duatló de Guadassuar, la nostra única atleta femenina, que a més era la primera vegada que pujava a una bici de carretera, però com no hi ha qui la pare va conseguir acabar la prova en 1:21’19» en la posició 13 de les xiques.

Per la seva part Héctor va poder acabar la prova a pesar d’anar mal en el segon sector de carrera a peu per uns problemes estomacals (1:15’24», posició 85), sabent aguantar els mals moments.

Àngel també va estar en Guadassuar i acabat de recuperar d’un problema a la planta del peu que li impedia córrer, va poder disfrutarm a,b ritmes de 4:1″ el kilòmetre en el primer sector a peu, i de 4:04″ en el segon. En la bici també anava agust fins que a l’inici de la tercera volta, una pujada de besó en la cama esquerra el va obligar a baixar el ritme. El punt més complicat va ser en la segona transició, on per una pujada en el besó de la cama dreta en arribar a la T2, per este problema, va estar apunt de retirar-se. Després de 2’40» llargs de transiciófinalment es va incorporar i va poder córrer per arribar a meta amb els fills al crit de «Hasta el infinito i más allà» (1:13′:14″, posició 69).

Però no volem deixar Guadassuar sense felicitar a Óscar Mompó, que en la segona participació que fa en el clubm va aconseguir pódium en la categoria Juniors. ENHORABONA (1:13:03″, POSICIÓ 68). Podeu veure una crònica més detallada ací.

Jordi  va estar en el Triatló Olímpic d’Oropesa, on va poder acabar la prova i gaudir a pesar que es va fer dura per un sector de natció llarg per aquest tipus de proves (2000 metres). Podeu veure la crònica ací.

Finalment Julian i Joaqui van estar en la 27 Volta a Peu de l’Alcúdia, de 10km acabant la prova en 46:06m posició 314 per a Julian i 45:06, posició 283 per a Joaqui.

Enhorabona a tots, i a seguir entrenant

 

 

Alguna cosa més que fer esport

3Reptes Club Triatló d’Olleria som un club de triatló, òbviament, però volem ser algo més. Som una associació sense ànim de lucre, i com a tal volem jugar un paper social. Tenim la sort que ens agrada practicar esportm i que ho podem fer. Però això no és únicament un assumpte que depén de nosaltres, sinò que en part la societat ens permet fer-ho (de manera més o menys directam des de les instal·lacions, fins un entorn que facilita que fer esport ens agrade). Per això estem conveçuts de què tenim un deure ètic envers aquesta societatm a la qual li volem revertir part del que nosaltres podem aportar.

Per això no ens volem limitar a ser un club que partiucipa en esdeveniments esportius, sinò que també volem ser un lloc de trobada on compartir experiències, coneixements, intercanviar formació, i d’alguna manera revertir en la societatm tant si són esportistes com si no, una mica del que ens ha donat. Per això hem començat ha treballar en la creació de diferents events en els quals compartirem motivacions i experiències amb tota la ciutadania que vulgui assistir. Dintre d’aquesta nova iniciativa, ens fa especial il·lusió invitar a tota la gent a les següents xarrades que ja tenim confirmades:

  • Dia 30 de maig a les 20:00, al Centre Social de l’Olleria, una xarrada asobre Disfuncions musculars en esportistes de fons, a càrrec d’Arturo Such.
  • Dia 6 de juny a les 20:00, al Centre Social de l’Olleria, na xarrada asobre El repte de fer un Ironman, a càrrec d’Erik Galdames.

Aquesta nova iniciativa no ha fet més que començar, i estem treballant amb il·lusió en nous events. Vos anirem informant a mesura que es confirmen.

Esteu tots convidats. Vos esperem.
Preguem feu la màxima difusió, Gràcies

3Reptes per sotmetre’ls a tots

Bones sensacions en Guadassuar. Óscar

Segona experiència duatlètica, a la ciutat de Guadassuar, aquesta vegada en distancia sprint (5km, 20km, 2’5km). Bones sensacions amb el primer 5000 amb un ritme de 4.18 el quilòmetre, amb el sector de bici aguantant com es podia, ja que el aire, els clots que hi havien en la calçada i un circuit totalment urbà per dins de la ciutat amb prou corbes impedien apretar com uno vol… El vaig fer acompanyat amb el meu company Hèctor, que vàrem estar pedalejant durant tot el sector de bici fins el final que vaig poder apretar un poc més, llàstima que Hèctor amb problemes estomacals no ho va poder fer també, però tot i això va acabar la prova sent un valent i aguantant en els moments més durs. Després de baixar de la bici, en el últim sector de córrer vaig seguir fent un ritme de 4.20 el quilòmetre, sense oblidar-me de la parada que vaig tindre que fer per a estirar, per culpa de patir casi una pujada del bessó.

podium Óscar

Finalment, vaig acabar amb un temps de 1h 13’ 03”, bon temps per ser la segona prova en què participe, quedant en la posició 70 de uns 140 duatletes inscrits i acabant el 3r de la categoria junior, com no dedicada al meu amic Óscar Martínez que fa un mes que ens va deixar mentre jugava a futbol.

Muntar al pòdium a la segona vegada m’ha suposat una alegria per continuar entrenant i millorant, i veure que el treball realitzat durant mesos va fent efecte. Gràcies als companys de 3reptes que també van participar, i s’animaven cada vegada que es creuàvem. Ara toca esperar a passar el tram final d’exàmens i les proves d’accés a la universitat per a debutar en un triatló.

3 Reptes al triatló de Gandia. I Helio

Aquí tenim la crònica del company Helio.

Uno més a la saca… ja son tres edicions a les que 3Reptes està present al triatló que es celebra a la nostra ciutat veïna de Gandia.
Aquesta vegada som quatre els participants que pretenem deixar en bon lloc el nom del nostre club. Anem a participar en la prova Open ja que pese a haver-se plantejat participar a la prova per equips, la diferència de marques que tenim als participants no ens dóna més alternativa que participar a nivell individual.
Finalment ens presentem allí els quatre i una vegada ja preparats, ens dirigim al troç de platja que tenim des d’on s’ha de nadar una vintena de metres fins la boia que marca l’eixida.
Pel moment hem d’esperar un poc abans de l’eixida pe que alliberen el circuit de bici per que hi han uns pocs vidres. Mentre tant, hi han atletes que han entrat a l’aigua. L’aigua està a 16 graus i la veritat és que no invita a entrar. De fet, minuts després d’haver entrat, hi han atletes que tornen a la platja per evitar continuar refredant-se. Un xaval d’uns 16 anys acava asegut a les pedres, envoltat d’una sudadera i tremolant de fred.
Finalment es dóna l’eixida i com sempre ja són tot patades, braçades i colps en altres participants, però tot dins d’una harmonia…

DSC_0102

Quan aconseguisc eixir de l’aigua, dins de mi pense que ja puc estar tranquil. Fa dos mesos que no toque la bici ni nade per culpa d’una lesió al muscle que fa que la natació acave seguent un suplici. Una prova de tres pasada. El que queda ja és en terra ferma i ja és una altra cosa.
Comence el sector bici. El primer tram adoquinat em fa pensar que en qualsevol moment vaig a rebentar una roda. No es aixi i una volta darrere l’altra estic  punt de finalitzar el sector. A falta de 2 km comence a notar com els besons van fent-se notar i de tant en tant fan intenció de pujar-se’n.
Baixe un poc el ritme i estire un poc ja que la meua experiència em diu que el pitjor està per vindre.
Em descalce dalt la bici i em prepare per posar peu a terra.  Primer impacte és un tant dolorós i conforme correc per dins del box vaig notant-me més dolor a la planta dels peus. Em calce les deportives, trague un poc d’energètic que m’he deixat al box i comence a correr.
Encara no he fet un centenar de metres i els besons ja els tinc pegats al cul… quin dolor!! Pare per estirar un poc i així ho vaig fent vàries vegades.
No recordava ja esta sensació, pero ja queden només 5km i retirar-se ja no és una opció.
Poc a poc vaig corrent i parant per estirar fins que ja només queden uns centenars de metres. Faig un últim esforç per enfilar la recta de meta i note com els músculs de les cames van saturant-se.

DSC_0138
Al final creue la línia de meta. Objectiu complit.
Ahí ja veig als meus companys i la meua gent que m’espera.
El resultat, millorable. Això sí. He aconseguit acabar sense ser l’últim, i davant de Paco! (Que és un exemple a seguir i el meu ídol personal).

DSC_0142

A l’acabar, les marques han estat: Jordi 1:15:06, lloc 68; Àngel 1:16:39; lloc 86; Rober 1:19:07; lloc 101 i Helio 1:43:10, lloc 149. Tots acabant.

Enhorabona a tots.
3Reptes per sotmetre’ls a tots.

No hay dolor, MIMAMUCA

NO HAY DOLOR ¡¡

A las 8 en el hotel, quedada con los del club y de camino a Carricola, el día pinta con temperaturas excesivas para la fecha, a las 8 de la mañana…. manga corta, esto es bueno?? No lo creo .

A la llegada a Carricola , ya no se puede aparcar a menos de 1 kilometro , increíble la cantidad de gente en el pueblo para 500 y pocas plazas que hay para correr , se encuentra todo el mundo a punto para la carrera .

Las señoras del pueblo ofreciendo café recién hecho , cocas varias de chocolate y un poco de zumo recién exprimido para todos los participantes , empezar así una carrera da gusto , a por el dorsal .

Empiezan los nervios cuando recojo el 285 con mi nombre en el mismo.

Vamos al coche a cambiarnos , prepararnos , rezar un poco y a calentar los músculos ….. Se previenen temperaturas máximas de 30 grados .

Línea de salida , todos listos , pistoletazo i se acaban los nervios de repente , solo quieres correr y poder terminar la carrera en las mejores condiciones posibles .

salimos del pueblo y en el km 1 primer atasco , se convierte en senda individual y se atasca la cosa , km 2 entramos al pueblo nuevamente , la cantidad de gente es enorme y esto motiva , km 4 el sudor ya es insoportable y la mayoría ya piensa que no será fácil ni acabar la carrera a pie ( no se equivocan mucho ) km 5 de subida al castillo esta subida es eterna y es la primera gran subida , seguidamente el avituallamiento parada técnica de 1 minuto ,jeje.

Pasan los km y vas conociendo gente , unos de valencia otros de alicante pero todos con el mismo comentario en boca , que calor que hace.

La calor empieza a hacer sus efectos y por el km 14 nos cruzamos con una ambulancia , no sé muy bien si va a recoger a alguien o no , pero de paseo por la montaña no creo que vaya.

km 19 cuando ya casi ves la meta , te plantan una cuesta que quita las ganas de terminar , se hace caminando y como se puede y de ahí una bajada agónica que revienta los pocos tobillos y rodillas que quedan en buen estado y te lleva a la gloria , a la gloria del speaker que dice tu nombre , te plantan la cinta de meta ( que lo hacían a todos ) y te sientes el ganador , ganador de 30 grados de sufrimiento y ganador de la gente que te ha venido a ver y a la cual no has decepcionado solo por haber pasado la meta.

Lo de después ya lo saben la mayoría , pero en Carricola es algo superior , desde cervezas , zumos y demás , hasta buñuelos , bocatas y demás .

La organización un 10 , increíblemente espectacular , 5 avituallamientos sólidos y líquidos y muy buen ambiente en cada uno de ellos incluso uno con herbero ….

Resultado , 2 horas 41 minutos , puesto 373 de la general y 111 de mi categoría .

Respecto a mi última media de montaña , contento , he mejorado 28 minutos.

A pensar en la siguiente ….. Próximo domingo , nos vemos en Gandía.

Debut del nostre júnior, i quin debut

Un dia abans de la competició viatge a la població de la prova (Alacant) per allotjar-me en un hotel, ja que la distancia sprint en la qual jo participava començava a les 9:00 h. del diumenge. Una estància curta però agradable al mateix temps, el dia de la prova em desperte un poc confús ja que eren les 7:00 h. d’un diumenge i estava en ull lloc diferent a ma casa.

Els preparatius continuen… En nervis com era d’esperar i amb ganes de debutar. Aplegue al lloc de meta on ja hi havien uns quants participants, però jo a la meua, a provar la bici un poc ja que el últim entrene amb bici vaig tindre una xicoteta caiguda, després deixe la bici en boxes i tot preparat, i comence a calfar trotant un poquet. Per fí són les 9:00 i comença la prova, els primers quilometres de carrera a peu els faig a bon ritme i en unes bones sensacions, després en la bici continue apretant i anat més ràpid que en els entrenes, però cap els últims quilometres note unes sensacions estranyes als bessons que hem fan no poder continuar com volia, el cos estava bé, però tenia por d’apretar i de no poder acabar la prova per una forta punxà en el bessó o algo per l’estil. A continuació pase a l’últim sector de carrera a peu, que el faig en progressió, encara que no con m’espera, també per por d’alguna molèstia forta al bessó.

IMG_0424 IMG_0434 IMG_0435

Finalment, acabe la prova en un bon temps de 1h 3′ 33» quedant el 6º de la categoria de 15-19 anys i el 56º de la general, d’una participació de 229 duatletes. En tot cas, m’he quede amb la «espineta» d’apretar al final per a la següent prova, que encara nose quant serà. Tot i això, hem quede amb una boníssima experiència, en la qual he disfrutat de l’esport per un entorn costaner com la platja d’Alacant, i donar les gracies a una bona organització del Duatló BICO Alacant.

El dia no acabava ací, al migdia mentre dinava vaig rebre una trista notícia, al principi no m’ho creia, un gran amic que havia conegut en els últims anys havia faltat fent el que a ell més li agradava jugar a futbol, continue sense poder creure-meu, era una gran persona en la qual havíem compartit moments jugant a futbol i algun campionat en les 12 hores de futbet a l’estiu, i com no, divertides festes en els nostres pobles. Una abraçada per a la família en aquesta situació tant dura.

Captura 2     Captura 1

La vida és aixina de injusta, i ens ha donat una prova molt dura massa pronter. El meu debut en duatló li’l dedique a aquella gran persona, que segur que li havera encantat saber el meu resultat. Óscar Martínez Juan descansa en pau.