Crònica V Triatló Platja de Gandia

Temperatura ideal per no patir massa, sòl per que els espectadors gaudiren d’una vesprada genial i una mica de vent que ha fet que siga un poc més interessant la prova del passat disabte a la platja de Gandia.

Triatló Sprint per la Lliga de Clubs per a uns… Primera prova combinada per a uns pocs que s’han atrevit com ja ens va passar a uns quants a la mateixa cita de l’any passat.

Sí amics, ja fa un any d’aquella prova que sense saber-ho ens va unir per primera vegada a qui ara ja formem part del Club.

Aquell dia d’abril de 2012 vam fer la prova supersprint, i ja a hores d’ara, estem participant  en distàncies sprint i olímpiques.

Ha passat ja un any, i s’ha notat l’entrenament i la confiança que s’ha anat adquirint al llarg dels entrenaments i competicions. Encara es manté eixa sensació a l’estòmag dies abans de la cita, sense comentar el que es sent el mateix dia de la prova. Saps que tens que menjar, pero… Creus que t’entra algo sòl·lid? la boca de l’estòmag no t’ho permet.

Per fi arriva el moment d’entrar al box. Heu repasat mentalment mil vegades el que aneu a fer a la T1, T2… bo… el que siga, serà… penseu mentre mireu de reüll la caixa de plàstic en les deportives i demés coses per la transició.

L’eixida es fa desde l’aigua al canal del port de Gandia. Els retards dels àrbitres i dels metges creen un poc de confusió pero per fi es dona l’eixida.

Curiosament, desde el lloc on estic fent el seguiment de la prova, situat a l’eixida de l’aigua, veig a dos triatletes que pel dorsal que porten, pense que deurien haver eixit amb tots els demés. Efectivament se n’adonen i es llancen a l’aigua per tant d’intentar almenys fer la cursa. No tenen sort ja que la barca dels bombers els fa tornar arrere per la distància que els separa dels demés. Finalment abandonen la prova.

Quasi al mateix temps que arriven estos dos triatletes a la bora, comencen a arrivar també els primers participants. El primer en arrivar ha tardat poc menys de 8 minuts.

En poc més de 12 minuts veig eixir de l’aigua a Amador Gramage. Puesto 266 de 492 participants. A continuació apareix Roberto Martí, en posició 304 i uns pocs segons més tard. Àngel Such, en puesto 317, i finalment aconsegueix eixir de l’aigua Julian Herreros, en la posició 355.

El sector de ciclisme transcorre d’una manera un poc caòtica. Atletes que acaven les 4 voltes mentre que altres encara els en falten per acavar, uns es creuen per entrar a boxes mentre que altres els miren de reüll en ganes d’acavar ja.

Finalment el sector decisiu torna a ser la cursa a peu. Ja es nota el cansament quan els vegem eixir de la T2. Rober ja ens presàgia que algo no va be i ens avisa que li costa continuar.

 

A l’arrivada a meta, podem vore com Amador comparteix l’alegria de l’arrivada en els seus fills, al igual que Àngel que entra a continuació en companyia de Joana.

Quedem a la espera de Rober que es qui va eixir a continuació de la T2, pero sorprenentment apareix Julian, i poc després apareix finalment Rober, que encara que molt esgotat per l’esforç, ha aconseguit acavar.

Resultats interesants:

Amador Gramage, puesto 236 de la general masculina en 1:15:11h.

Angel Such, puesto 256 de la general masculina en 1:16:24h.

Julian Herreros, puesto 325 de la general masculina en 1:23:27h.

Roberto Martí, puesto 332 de la general masculina en 1:25:13h.

Ha estat un inici de temporada molt bonic i divertit. Això es el que importa. Més que en els resultats, em quede en l’experiència d’haver compartit en el Club la vivència de la cursa i també em quede en el que m’ha demostrat que l’esperit de l’equip continua vigent a l’interior dels components. Quan finalment Rober ha pogut arrivar, al preguntar-li com havia anat, la resposta ha segut:

«He pogut acavar pensant en el que desde primera hora tenim present: ACAVAR ENCARA QUE SIGA A GATES…!!»