Calfant motors per al triatlo MD 113K d’Oliva

No veig molt de moviment últimament al blog!!! I això que no hem estat parats! Hem viscut «la hazaña» de Juan Antonio a la Quebrantahuesos i els membres no han parat de fer triatlons a tot arreu però no veig cap entrada!!! Esta setmana toca el 1er triatló de mitja distància d’Oliva 113 K. 1,9 km de natació, 90 km de bici en circuit plà i 21 km corrent pel passeig de la platja d’Oliva. Sols puc prometre calor insoportable, humitat salvatge, esgotament físic i mental i sudor abundant!!! Aquesta vegada no em pot fallar la bicicleta. No em pot fallar la resistència física. He de superar els meus temors. Recorde que l’olímpic que es fa en setembre se m’atraganta molt. La primera vegada que vaig fer el versió olimpica al 2001, vaig patir durament per acabar-ho; vomitant a la carrera i amb poques forces. Al 2003 el van fer a agost en plena ona de calor que va causar tantes mortes en Europa i nosaltres soportant la calor amb dutxes cada certs trams. A l’any 2004 vaig patir la meua primera retirada en una prova competitiva. Així que un mig ironman se me pot fer molt però que molt dur. El diumenge ho sabrem!! Els meus vells companys del Club de Triatló d’Ontinyent també estaràn allí. Spartans, what is your profession? Hauuurrr, hauuurrr!!!!