Triatló de Canet de’n Berenguer: 1,9 km de natació, 90 km de bicicleta i 21 km corrent. Esta vegada si eren les distàncies correctes. Aquest triatló es celebrava dissabte a les 14:00 h per a que la gent de fora puguera vindre de altres llocs d’Espanya. Catalans, madrilenys, del Pais Basc, Asturies, Galicia i de la Comunitat per supost es van donar cita a este event. Esta prova estarà en la meua memoria perque l’any 2010 vaig fer el meu récord de mig ironman: 4 h 30 min. Eixe any el circuit de bici era més dur ja que pujàvem fins Estivella i després abaixàvem en un descens que podiem fer més de 60 km/h en abaixada i planejar a 50 km/h. Però este any estava lluny de esta marca i em conformava en 5:00 h temps optimista i 5:30 h temps pesimista. Al final no va ser ni un ni l’altre: 5 h 14 min.
Comença l’intimidació: tios superxuplats i fibrosos sense un centimetre de greix, bicicletes estratosfèriques i de formes impossibles, dic, dec de ser l’unic “normal” amb un poc de “molletes” hahaha. Però no hi havia molts més que jo amb més quilets al damunt. El triatló és un esport d’intimidació: penses que l’altre sempre es millor que tú per la seua apariencia física o per la seu material (bici) però després hi ha algú res que res. I altres que pareixen poqueta cosa es converteixen en unes màquines de fer triatló durant la competició.
La temperatura de l’aigua estaba a 17ºC, per tant neopré permés. El circuit era un fastigós circuit de dos voltes que teniem que eixir a terra, girar un banderí i tornar al aigua per donar l’última volta. Comencem a les 14:00 h puntualment. Eixida violenta i comencen les patades i galtades i agarrons de peu. M’emplee a fondo apartant nadadors. Per avançar nadadors passe per damunt d’ells però en aquesta ocasió s’aparten, es veu que em conéixen. Recorregut infernal fins la primera boia en la que comencem a separar-se. Apleguem a terra i tornem a l’aigua. Ací m’avancen uns quants corrent per la platja, ja que sóc molt torpe corrent amb el neopré tot banyat per aigua. A més posar-se a córrer amb el neopré per l’arena i l’aigua als turmells augmenta les pulsacions per minut de forma considerable i dona sensació d’ofegament. Tornem a l’aigua i torne a passar gent. Em done compte que l’aire sopla amb més força i és més difícil visualitzar el recorregut i nadar. Utilitze la técnica de natació d’aigües obertes pura i dura: el recobro aeri és més llarg i braços voltejant més aprofitant la rotació dels muscles i deslliçant més baix l’aigua. Quan ve l’ona cap a mi afone el cap dintre de l’aigua per a que la contracorrent que es forma baix m’arrastre cap a avant i quan l’ona ve per la meua esquena, cavalgue per damunt d’ella. Es prova efectiva perque avance molt més.
Temps del segment de natació 30 min, posición 70. Esta vegada pitjor que Elx ja que no se me dóna bé la natació de dos voltes, anar a terra i tornar a l’aigua. Quan aplegue a per la meua bici note que hi ha moltes aparcades encara, faig la transició i a rodar. Això significa que he fet una bona posta de natació.
Agafe la bici i munte la cabra amb el calcer ficat als pedals i comence a pedaletjar. El circuit és plà però ja comença a fer aire. Fa calor però la sensació a la bici és bona i de cert alivi. Podem agafar bones velocitats fins 50 km/h però quan l’aire és en contra abaixa a 30 km/h i inclús a 25 km/h. Note com van passant-me ciclistes; alguns xuplen roda discretament però jo no vull ser un d’ells; porte massa anys a aquest esport i no vull ser un trampós més, això va en contra de la filosofia de l’un contra un. Em quede amb les seues cares i dic: ja vos agarraré en la carrera. Així va ser. Als 50 km, cansat de veure passar-me gent, canvie de tàctica. Als trams amb vent a favor fique plat gran de 53 i 11 de pinyo pedaleje fort. Això farà esgotar els meus músculs però aprofitaré al màxim l’aerodinàmica de la bicicleta. Quan faig els trams en contra del vent, canvie a pinyos més grans i pedaleje més apresa. Així descanse els músculs i encara que inicialment augmenta les meues pulsacions, fa que no m’esgoste i puga mantindre un ritme alt lleugerament superior a 30 km/h, qué és quan comença a augmentar la resistència de les bicis normals de forma exponencial i les cabres no acusen tant bruscament este canvi. Per la forma que avançavan els meus contrincants, podía veure que la táctica funcionava. Quedava el tram més dur, el de córrer. Velocitat mitja 32,2 km/h i temps de 2 h 47 min. No éren els 35 km/h de fa uns anys però bo, qué em de fer.
Faig la transició ràpidament i comence a córrer amb la por de no petar com al triatló d’Elx. En principi en trobe millor però ja veurem. Comence a tindre males sensacions i el ritme és baix en torn a 5 min/km. Pare i camine un poc i veure una altra vegada com em passa gent, comença a mermar la meua resistència psicològica. El calor és fort i encara no sopla bona brisa. El ferm és dur de rajoletes i adoquinat en la major part, fent una tortura cada pejada. Al km 7 em done compte que havia plàtans. Com podía haver obviat este detall? Comence a menjar-ne i cada vegada em sent millor, ja que els gels i barretes no em feien cap efecte. Comence a avançar a gent que m’havia passat amb la bici. Encara així, decidisc no apretar molt a veure si és una il.lusió i torne una altra vegada a un estat lamentable. No és el cas, així que comence a córrer a 4:30 min/km però ja es tard per a fer 1 h 40 min de mig marató. Córrec amb millors sensacions encara i comence a somriure, això significa que he passat d’estar derrotat físicament amb cara de torturat a disfrutar del córrer, malgrat el sol dur d’empedrat i pocs trams d’asfalt. El calor comença a dissipar-se per la brisa i al menys a la zona del port, la zona més calurosa, no es fa tan insuportable. Finalment entre a meta amb un temps de 5 h 14 min. i un crono de mig marató de 1 h 52 min, lluny del meu objectiu de 1 h 40 min. el mig marató. Classificació general 150 de 251 que van terminar (inscrits 300). Hi ha que tenir en compte que el meu temps normal de mig marató està en 1 h 27 min. aprox. i córrer amb les teues forces mermades és una tortura.
Resultat prometedor. No he aconseguit l’objectiu de 5 h però note que tornen les ganes de competició pura i dura. Després de un paró en el que no vaig poder entrenar durant més de 6 mesos, açò ho feia amb objectiu d’acabar, ara ja torne tenir sensacions de superació. Torna la màquina de fer triatlons! Això de «sóc una màquina de fer triatlons» ho diguem no perque som uns creguts, sino perque quan ja portem un rendiment acceptable als tres esports i notem que progressem a les nostres classificacions ho diguem entre els nostres companys de batalles, que també estàn progressant, hehehe. Espere que els meus viatges em permitisquen mantenir la forma i continuar fins … KMD Challenge Copenhague.
Club Triatló 3 Reptes l´Olleria 